El canvi de nom del topònim Maó vist pel dibuixant Fer

Sempre serà Maó i li direm simplement Mo.

I d’aquí a quatre dies, rebatejaran Ciutadella, però no ho permetrem….

El canvi  de nom del topònim Maó vist amb l’humor particular de Fer:

Diada 11 de Setembre vista per Fer

Publicat al Punt Avui.

Diada 11 de Setembre vista per FER

“No hi havia a València dos amants com nosaltres”

Diada Estellés. Homenatge blocaire 4 de setembre de 2011

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés en adhesió a la Festa Estellés:

Els amants

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Vicent Andrés Estellés

Podeu seguir la Diada a Facebook i a Twitter amb el Hastag  #Festaestelles11

Ciutats Educadores, a debat al #Kfe04 #BCN (07/06/2011)

Juanmi Muñoz a l'inici de la sessió #Kfe04 #BCN

Més de mig miler de persones van participar dimarts passat en un total de 46 trobades-tertúlia organitzades a diferents ciutats l’Estat i de l’estranger per Kfé Innovación amb l’objectiu de parlar sobre Ciutats Educadores. Amb un tema de debat tan ampli com aquest els assistents van divagar moltíssim, però també van fer propostes d’actuació concretes.

A Barcelona es van fer dues trobades. Una al Raval i l’altra a l’Eixample. Aquesta última va reunir els participants en un local situat a la Rambla Catalunya, 13 i va tenir per mestre de cerimònies Juanmi Muñoz (@mudejarico).Resolts els petits problemes inicials (no es va poder fer l’emissió de l’acte per streming i el wifi del local no funcionava prou bé), Muñoz va donar inici a la sessió amb la visualització d’un vídeo de Marga Ojeda (@MargaOjeda), promotora y principal impulsora de l’esdeveniment.

Ojeda va explicar l’origen i l’evolució de les trobades Kfé. La primera sessió amb aquesta denominació exacta es va fer fa poc més d’un any, el 10 de juny del 2010. Al començament es reunien 10 persones que debatien un tema que previament havia explicat un expert . El format ha canviat, ja no hi ha l’expert i es reuneixen vint persones,  però es manté l’esperit que va inspirar les trobades  informals per comentar temes, proposar idees i exposar punts de vista, a més de servir per presentar experiències.

Sessió Kfe04 de Barcelona celebrada en un local de la Rambla de Catalunya el dia 7 de juny de 2011

El networking barceloní de l’Eixample va començar amb una breu presentació dels participants, que formaven un grup força heterogeni, però vinculat d’una manera o l’altra al món educatiu. Hi havia el músic, Joan Sentís (@Tutorialero) que treballa el projecte Aula 1×1, l’arquitecte, Xavier Franco (@Xanfrasbd), reciclat com a professor d’Institut; la formadora 2.0 i Community Manager, Pilar Soro (@Pilara), les emprenedores Eva Jover (@evajov) i Alícia Cañellas (@acanelma), la dissenyadora instruccional de la UPC, Valeria Pleszowski (@valerialiana),  el formador que treballa  amb el Programa Compartim, Jesús Martínez (@jesusmartinez), el comunicador audiovisual i explorador de TIC, Guillem Ferrer (@guillemferrer),  i l’estudiant d’enginyeria, Marina Sainz (@MarinaSainz).

Participació i tweets per part dels assistents al #kfe04 #BCN

El gran gruix dels assistents, però, eren professionals de l’ensenyament: el mestre, antropòleg i assessor TIC, Jordi Jubany (@JordiJubany), el difusor de l’ús de les TIC, Guillem Ferrer (@); el professor catedràtic de l’INEFC, Xavier Iglesias (@Xavieriglesias); el professor d’Institut, Josue Barcia (@josuebarcia); el mestre de primària, Simon Martínez (simon_smc2); la mestra i responsable de la biblioteca escolar, Conxi López (@clopez17), la psicopedagoga i professora d’Institut, Maria Macià (@mariaistwitting), la professora de secundària immersa en les TIC, Isabel Ruíz (@Isabel_Ruiz); la professora d’aules d’acollida, Montse Quiñones (@montsequi). A la reunió també hi havia la periodista i emprenedora que escriu aquesta crònica, Virgínia Mascaró (@ginians).

Trobada #kfe04 #BCN

Juanmi Muñoz va suggerir un joc per començar el debat. Va repartir uns papers que contenien petits textos extrets del llibre Educació i vida urbana. 20 anys de Ciutats Educadores, publicat el 2009 per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Els participants els podien utilitzar o no per fer la seva intervenció. Muñoz també va llançar a l’aire la pregunta: Hi ha senyals que Barcelona és una ciutat educadora?

Pilar Soro va obrir el foc recordant un fet recent que va trobar interessant: va veure un músic a la plaça de Catalunya tocant al piano una peça clàssica mentre un altre li girava els fulls de la partitura. Per Isabel Ruíz és molt evident que avui dia les ciutats fan una aposta cultural, però aquesta no és pròpiament educativa. Eva Jover va coincidir amb Ruíz que és fàcil associar les ciutats a la cultura però que costa imaginar o recordar un projecte estrictament educatiu dins una ciutat.

Jesús Martínez va demanar més divulgació pública per una iniciativa educativa que considera molt positiva a Barcelona: el paper que juguen les biblioteques de la Diputació que funcionen com autèntics “hipermercats” culturals i educatius, els quals, a més, són utilitzats de manera molt intensiva pels col·lectius amb menys recursos, va remarcar. D’altra banda, Marina Sainz va destacar l’important paper educatiu i de foment de la participació que tenen a la ciutat les associacions de veïns, els caus i els espais infantils i juvenils. També va recordar l’existència del Banc del Temps, una organització que promou l’intercanvia serveis entre els ciutadans. Per exemple, una hora de classe d’anglès es pot canviar per fer una vora o arreglar uns pantalons o unes faldilles.

Xavier Iglesias va veure la necessitat de distingir entre la part reglada de l’ensenyament i les activitats extraescolars, educatives o esportives, i les adreçades a adults, perquè aquestes últimes permeten una participació ciutadana més àmplia i que hi puguin tenir accés els col·lectius més desfavorits.

Trobada #kfe04 #BCN

Barcelona, parc temàtic

Molts dels participants van coincidir a destacar que Barcelona ha perdut el seu paper de centre de cultura, de ciutat educadora i de motor de canvi. En aquest sentit, Xavier Franco va criticar el paper líder que ostenten les grans metròpolis, quan, de fet, no s’hi fan les coses tant interessants. Joan Sentís va explicar que des fa vint anys viu en un poble i que quan de tant en tant torna a Barcelona veu la ciutat com un gran parc temàtic. En la seva opinió, Barcelona avui dia no és una ciutat culturalment interessant. Sentís veu més interessant el que passa a Internet, mitjà a través del qual va descobrir que a la ciutat s’hi practica el Parkour, una gimnàstica urbana que és seguida per moltíssima gent jove. Va néixer a París fa uns deu anys i s’ha expandit amb èxit arreu del món.

Jesús Martínez va enllaçar aquesta idea amb la nefasta transformació que han experimentat les grans ciutats durant les últimes dècades, en el sentit de transformar-se en espais despersonalitzats i uniformitzats. Va explicar que recentment havia vist una exposició del CCCB , que tractava de descobrir Triestre a través de Magris. La mostra  conté una crítica implícita a la uniformització i despersonalització de les grans ciutats. Petites i grans urbs s’han convertit en un mostrador de les marques i han perdut el caràcter únic que tenien abans. En aquest sentit, Barcelona és com Triestre, va remarcar.

Per Montse Quiñones la ciutat pateix una gran falta trànsit educatiu. Cal recuperar la ciutat com a espai de proximitat i de ciutadania, perquè la docència és al carrer. Quiñones veu la Barcelona d’avui dia a anys lluny de la participativa i oberta ciutat dels anys vuitanta, en la qual es podia veure actuar grups de teatre coneguts com La Cubana a la Rambla de Barcelona o veure-hi personatges emblemàtics, com ara el pintor Ocaña.

Quiñones reconeix que Barcelona és una ciutat educadora, però que educa d’una determinada molt manera. Els governs municipals amb les seves ordenances cíviques marquen com és la ciutat. Una idea compartida per Josue Barcia, que recorda haver vist posar una multa a un ciutadà per tirar pells de pipa al terra. Els agents de l’ordre públic també poden multar la gent per no dur roba o dur-ne molt poca, quan fa uns anys això no era així fa uns anys. Una altra cosa que ha canviat, en relació a la Barcelona dels anys  80, és que totes les activitats que es fan a la via pública estan regulades, des de la presència de pintors i dibuixants, a les escultures humanes. Tot plegat mostra el tipus de ciutat que és. Tot i això, afirma que hi ha motius per a l’esperança. Si la inversió cultural institucional segueix sota mínims a causa de la crisi, la cultura ciutadana de debò podria tornar novament al carrer, va augurar Quiñones.

Obrir l’escola a la ciutat

Pilar Soro va destacar que és primordial que escoles i instituts s’obrin a la ciutat i que la ciutat entri als instituts i a les escoles. Per exemple, obrint les biblioteques fora de l’horari docent al barri. Jordi Jubany va apuntar que l’obertura dels centres a la ciutat, en certa manera, ja ha començat obrint les portes dels patis escolars els dissabtes a la tarda. Ara bé, l’espai públic actual imposa uns condicionats que dificulten que es pugui obrir a la tasca educativa. Per exemple, els bancs individualitzats no es poden moure i moltes places són dures i, en algunes, fins i tot, està prohibit juga-hi a pilota. El que cal per educar és la impliació de tots, va remarcar.

A banda de Pilar Soro, Isabel Ruíz i Alicia Cañellas també van defensar que els alumnes han de sortir de l’aula i que els professors han d’impulsar la sortida als espais significatius de la ciutat per aprendre in situ, fora de les quatre parets dels centres docents. La ciutat ha de ser un camp d’experimentació, d’investigació, de descoberta, va demanar Ruiz. Conxi López també va reivindicar com a absolutament necessària l’educació a fora de l’aula i que aquesta s’ha de compartir-la amb les famílies, els veïns i la gent del carrer. En aquest sentit, Simon Martínez va demanar que les entitats públiques s’impliquèssin més en les activitats proposades des de l’escola. I va defensar que tots les ciutadans hem d’exigir que les nostres ciutats siguin educadores.

Les noves tecnologies socials

Jesús Martínez va reivindicar l’ús de les xarxes socials i l’acció de nous curators no institucionalitzats com a eines bàsiques per difondre els recursos expandits de la ciutat. “Tot educa i educa més el carrer que quant ets a dins l’aula”, va emfatitzar. Xavier Franco va destacar també l’important paper dels blocs i dels nous canals de comunicació, com ara Youtube, per donar a conèixer i divulgar la tasca que fa l’escola a la resta de ciutadans. Franco va dir que cal apostar per l’educació expandida que du l’escola fora de l’aula i que convida a coparticipar, coformar, coconstruir i elaborar cultura des dels instituts, ja sigui a través dels blocs o de les xarxes socials. Internet permet que els centres de primària, secundària, batxillerat, les escoles i els instituts i les universitats hi puguin ser presents. No han de ser només les institucions, petites o grans, les facilitadores de cultura i educació, va afirmar Franco.

Juanmi Muñoz va explicar una experiència interessant a Rubí, on els alumnes de l’escola Jacint Verdaguer han etiquetat amb codis QR tots els carrers d’aquesta ciutat del Vallès Occidental. Els ciutadans poden accedir a tota la informació associada als seus carrer amb el lector dels codis QR del seu telèfon intel·ligent. Un altre assitent a la trobada va recordar una iniciativa similar al barri de la Mina, promoguda per la fundació Omnia, que treballa a molts barris de Catalunya per combatre l’exclusió social. Dos exemple clars que mostren com l’escola comença a tenir un impacte directe en la ciutat. Joan Sentís que treballa en un Institut del Masnou va explicar, a manera d’exemple, que al centre on treballa  fa poc van realitzar uns projectes educatius molt interessants amb Google Maps, com ara la localització dels punts wifi  i dels rellotges solars que hi ha a la ciutat, però ben poca gent se’n va assabentar o se’n va fer ressò. En aquest sentit, es va posar a sobre la taula la necessitat de millorar la capacitat comunicativa de mestres i professors perquè puguin donar a conèixer d’una manera més efectiva les activitats i els projectes més rellevants que duen a terme.

Juanmi Muñoz va recollir al finalitzar la sessió  les propostes de totes les persones assistents que seran publicades en un Google Sites que la organització Kfé Innovació farà públic pròximament, perquè tots els participants puguin continuar aportant o millorant la informació i les ideest aportades. L’objectiu és que el Kfé vagi més enllà de les dues hores de la sessió presencial. L’objectiu final és que el debat continui viu, al menys, mentre algú tingui alguna aportació o idea a fer.

La versió completa amb els tuits  i els RT que va generar la sessió #kfe04 #BCN es pot veure aquest enllaç d’Storify.

En finalitzar la sessió, els assistents van poder prendre una beguda i menjar unes pastes, a més de continuar amb la xerrada informal.

Càrrega dels Mossos per desallotjar l’acampada ciutadana de Barcelona vista pel dibuixant FER

La càrrega policial d’aquest matí per desallotjar l’acampada ciutadana a la plaça de Catalunya ha estat desproporcionada El dibuixant FER l’ha vist així, com mostra el dibuix. L’actuació li ha recordat els anys grisos del franquisme, quan estudiava a la Universitat (anys 70). La policia llavors anava de gris. Ara va de blau marí i porta una quatribarrada. “Ha estat una mala decisió política contra una manifestació ciutadana pacífica”, afirma. I demana: “Puig dimissió”.

Els Mossos carreguen contra #acampadabcn

Estudi de la Societat de la Informació a Espanya 2010

Estudi de la Societat de la Informació a Espanya publicat per la Fundación Telefónica. La Societad de la Información en España 2010

Absorts mirant la pantalla i les imatges digitals

Ni Déu se salva de la crisi. Acudit del dibuixant Fer.

Ni Déu se salva de la crisi. Acudit del dibuixant Fer.

El Museu Blau comença a navegar

Museu Blau

El Museu Blau és la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha obert les seves portes aquest matí sota una pluja suau que semblava passaria per aigua la inauguració oficial i pública, però al migdia ha sortit el sol i s’han format unes llargues cues a l’entrada ( fins al migdia l’havien visitat 3.000 persones). L’entrada al museu serà gratuïta fins al 30 de  juny, que es farà una segona inauguració. Coincidirà amb l’ancoratge al sostre del vestíbul principal del gran esquelet de balena restaurat.

L’edifici blau dissenyat pels arquitectes Herzog & Meuron ha aconseguit tenir, finalment,un  contingut que el dignifica. Això succeeix set anys després de la seva inauguració, amb motiu del fallit Fòrum Internacional de les Cultures (2004). Els arquitectes suïssos han estat també els responsables de l’adaptació de la nova seu del museu i del disseny museogràfic de l’exposició de referència Planeta Vida, que convida  a fer un viatge per la història de la vida, i la seva coevolució amb el nostre planeta, a més d’un retrat del seu present. El nucli de la mostra és La Terra avui, on s’exhibeixen 4.500 peces del fons patrimonial del museu i que permet mostrar tresors amagats de les col·leccions d’una institució amb 132 anys d`història i que posseeix un fons de tres milions d’exemplars dels àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica. Dins aquest espai, criden especialment noves col·leccions que abans hi mancaven:  fongs,  microbis i  algues. Hi ha un espai expositiu alguns dels 750.000 plecs d’herbaris.

Museu Blau. Gavines

El museu té espais per a les exposicions temporals, Mediateca, el Niu de Ciència, per a infants de fins a sis anys, aules,  sales d’actes i  tallers. A la planta baixa hi ha la cafeteria i una àrea de pícnic. També hi haurà l’àula de Botànica i el jardí de plantes mediterrànies (250 metres quadrats), l’estany i una cascada que rep aigua amb circuit tancat. Durant aquest any també s’acabaran de muntar dos espais museístics encara pendents:  La biografia de la Terra i Els laboratoris de la vida.

Museu Blau. Drac mecànic.

Un núvol de paraules relacionades amb el nou museu de Ciències Naturals de Barcelona:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Parc Fòrum

Comença l’atac a Líbia. Acudit del dibuixant Fer

Comença l'atac de la coalició internacional contra Gaddafi. Acudit del dibuixant Fer.